Missions pre-aterratge

Cronologia de les missions pre-aterratge

El 27 de gener de 1967 poc abans de dur a terme el primer vol tripulat la tragèdia va copejar a la NASA. Durant una prova dels sistemes del mòdul de comando de l'Apol·lo 1 va haver-hi un brutal incendi dins del mateix que es va cobrar, abans que pogués dur-se a terme el més mínim intent de rescat, la vida dels astronautes Virgil “Guss” Grissom, Edward White II i Roger Chaffee. Una comissió investigadora va determinar que la tragèdia s'havia originat com a conseqüència de l'oxigen pur al 100% que va entrar en combustió amb una espurna provocada per un curtcircuit en un dels panells de control de la nau. La NASA, després d'aquest accident, va instituir un programa de recompenses per millorar la seguretat de les missions, el Premi Snoopy.

Tripulants de la missió Apol·lo-1

Per a octubre de 1968 l'Apol·lo 7 ja estava llest per ser llançat i enviar a tres astronautes en òrbita terrestre. Tant el coet llançador Saturn V com els dos mòduls havien estat provats durant novembre de 1967 en la missió Apol·lo 4 (el primer vol del Saturn V), que no va ser tripulada.

Coet Saturn-V de la missió Apol·lo 4

Per a desembre de 1968 la missió Apol·lo 8 estava llesta per enviar a tres astronautes a una òrbita al voltant de la Lluna, missió que es va concretar entre el 21 i el 27 de desembre; es recorda el passatge de la Bíblia llegit durant el Nadal d'aquell any.

El novè vol del programa Apol·lo, llançat el 3 de març de 1969, va ser l'Apol·lo 9, encarregat de provar el mòdul lunar. Va ser la tercera missió tripulada del programa Apol·lo, els integrants del qual van ser James A. McDivitt(comandant), David R. Scott i Russell L. Schweickart, els qui van utilitzar l'habitacle que hauria de dipositar als astronautes en la superfície de la Lluna.

Schweickart va efectuar una sortida a l'espai de 37 minuts de durada, destinada a provar el vestit espacial que hauria de ser utilitzat en el descens a la Lluna i valorat en 100.000 dòlars (de l'època) cadascun.

Trages espacials utilitzats en les missions Apol·lo

Aquests equips autònoms, capaços de resistir temperatures de l'ordre de menys 150ºC a més 130ºC, devien a més protegir als astronautes de l'impacte de micrometeoritos (amb velocitats properes als 100.000 km/h), garantir les comunicacions i subministrar suport vital durant tres hores. Es va realitzar així mateix un enssamblatge perfecte amb el mòdul lunar “Spider” que va ser allunyant del mòdul de comandament denominat “Gumdrop”, fins a una distància de 160 km.

El vol va amarar el dia 13 de març després de orbitar 151 vegades el nostre planeta i després de 241 hores de vol.

El desè vol del programa Apol·lo (denominat oficialment com a AS-505), va ser llançat el 18 de maig de 1969 amb Thomas P. Stafford -comandant-, John W. Young i Eugene A. Cernana bord.

Aquesta missió va ser una combinació de les dos anteriors, ja que per primera vegada es va situar el mòdul lunar L.M. en una òrbita propera a la Lluna, i es van realitzar allí les maniobres necessàries que ja s'havien efectuat en òrbita al voltant de la terra.

Stafford i Cernan es van situar en el mòdul lunar “Snoopy”, després d'abandonar el de comandament i servei C.S. M., i van aconseguir situar-se en òrbita lunar el·líptica, que el seu perilunio va quedar situat a uns 10 quilòmetres sobre la seva superfície.